En temps de crisi, el feixisme aprofita l'escletxa que li obren (conscientment) les elits econòmiques per escampar el seu missatge de por i odi: por a que de fora vindran, que de casa teva et trauran, la feina et robaran; i per extensió odi a qualsevol col·lectiu susceptible d'aquests crims.

Diem que les elits obren aquesta escletxa perquè són els seus mitjans els que dicten el que és notícia i el que no. Ho vam poder comprovar amb tota l'allau de notícies sobre ocupacions de vivendes habitades, quan aquestes representen un percentatge ínfim del 0,2% sobre el total. En canvi mai escoltem l'alt número de persones que viuen sense llar. Mai veiem de quina manera s'oculten les dades per no donar cap solució ni com els fons voltors/grans tenidors fan fora de manera subtil de les seves llars a persones vulnerables o excloses de la societat (augmentant lloguers, deixant els edificis en mal estat...).

Però no siguem innocents, gran part de la culpa de l'auge del feixisme recau sobre les esquenes de l'esquerra. Els partits socialdemòcrates, amb les seves polítiques neoliberals, han sigut còmplices de l'empobriment de les classes populars, fent més fàcil la feina al feixisme. Entre totes hem observat, incapaces d'afrontar de forma efectiva, el seu avenç.

L'esquerra ha de recuperar els seus bells (que no vells) principis d'igualtat i justícia social, i posar-los al centre de la vida de les persones. Només amb la inclusió de qualsevol persona a la societat, cobrint les seves necessitats i requisits per tenir una vida plena, garantirem que la solidaritat i la cooperació mútua imperin i enterrin per sempre aquesta vella, caduca, rància i amb olor de naftalina ideologia que és el feixisme.

Text publicat a la revista municipal La LLum (23 de febrer de 2021).