La llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans: uneix els parlants de diferents territoris, tota una comunitat lingüística. Va ser un instrument d’atac i motiu de repressió per a qui la parlava durant el franquisme i altres períodes històrics, però va sobreviure gràcies a la
resistència, la desobediència i la voluntat dels parlants per mantenir-la.

Tanmateix la immersió lingüística ha demostrat que és un model de cohesió social eficaç i anivellador social, i ha  aconseguit amb cert èxit establir el català com a llengua vehicular a les escoles, apresa per tot
l’alumnat de tots els orígens.  Avui, però, es troba en una situació de retrocés preocupant, tal com apunten diferents estudis. Es constata que als Països Catalans s’han perdut mig milió de parlants habituals des del 2005. Al conjunt dels Països Catalans els parlants de català no superen el 32,4%. Un dels fenòmens que expliquen aquest retrocés és que les persones catalanoparlants canvien de llengua de forma habitual quan algú els parla en castellà; 8 de cada 10, segons aquest informe. Aquestes persones que canvien de llengua ho justifiquen per un suposat respecte, bona educació o perquè pensen que no els entendran. Ni parlar català es pot considerar de mala educació o una falta de respecte, ni és cert que no ens entendran, tal com demostren les estadístiques (segons les diverses enquestes d’usos lingüístics, més d’un 90% de la població entén el català a tots els
territoris de parla catalana). No ens equivoquem: no és de mala educació parlar la nostra  llengua, és de mala educació demanar als altres que no parlin la seva. I això vol dir, per exemple, no canviar de llengua per l’aparença de l’interlocutor (vestuari, color de pell, etc.) ni per cap
altre motiu. Per començar, és una conducta classista i racista donar per fet que una persona no sap català.

I, més enllà d’això, parlar-li d’entrada en llengua no catalana és excloure-la de la comunitat on viu, sigui des de fa dos dies, dos anys o dues dècades. Parlar a algú en llengua no catalana des de bon començament és considerar-lo estranger, aliè a la comunitat. Davant d’aquest embat i atacs a la nostra lengua, PARLA EN CATALÀ, NO T’EXCUSIS!