12 anys han passat d'ençà que va començar un nou cicle de crisi econòmica, 12 anys desprès que esclatés la bombolla immobiliària tornem a estar aquí mateix.

El problema de l’habitatge és una qüestió de classe. Les classes treballadores i populars són víctimes directes de les polítiques especulatives que han realitzat els successius governs estatals, autonòmics i municipals. Des d’una desregulació per afavorir la massiva concessió d'hipoteques en terminis eterns, taxacions inflades fins a polítiques que afavorien la compra en contra dels lloguers.

I el nostre municipi no en queda exempt. Durant la crisi moltes famílies van optar per vendre la segona residència o en convertir-la en residència principal; i actualment tornem a tenir preus de compra impossibles, lloguers que poden suposar el sou sencer d'un membre de la família... I en casos extrems manca la sensibilitat política per aquesta problemàtica: hem pogut escoltar en algun ple del nostre Ajuntament com s'ha criminalitzat l’ocupació d’immobles buits, argumentant problemes de seguretat als barris. Fora millor qüestionar-se quina es l'arrel del problema que aboca a tota una sèrie de famílies a veure la ocupació com a única sortida més que veure-hi criminals.

Dins dels límits imposats, l'Ajuntament pot i ha d’actuar. Obrir la porta a noves maneres de gestionar aquest dret i necessitat bàsica. Cooperatives d'habitatges, afavorir un lloguer assequible, ajudes a famílies en risc de desnonament, exploració de vies per a expropiar immobles buits.

Del contrari, seguirem a la deriva de les polítiques actuals, que ens condueixen a l’envelliment de la població i a la migració forçosa a altres poblacions del jovent que no pot pagar els preus de la nostra. O bé al desastre del creixement insostenible al que ens sentencia el POUM aprovat en època socialista. Un POUM que cal refer, doncs aquest preveu que la població de Cànoves es multipliqui, sense tenir els serveis bàsics garantits, obviant l’impacte ambiental, basant-se novament en politiques de construcció i especulació que novament ens porten 12 anys enrere.

Com a poble, tenim la responsabilitat de reclamar noves mesures en matèria d’habitatge, així com posar en marxa noves vies de participació per a traslladar-les a l'Ajuntament, fer-les actives i fiscalitzar-les en tot moment. Hem de ser partícips de totes les decisions que es prenguin al nostre municipi en aquesta i en qualsevol altra matèria que afecti a les nostres vides.